PUNT I FINAL

Be amics, aixo ja s'ha acabat. Ha esta un any molt intens. Puc assegurar que ha estat l'experiencia mes interessant de la meva vida. He crescut molt com a persona i he apres moltes mes coses del que m'esperava. Sobretot coses sobre mi mateix. El fet d'afrontar complicacions, perills, pero tambe alegries, amistats i altres, t'ensenya parts de tu mateix que desconeixia.

Algunes dades curioses sobre el viatge:

• DIES de viatge: 323
• PAISOS visitats: 17
• Km recorreguts: 46.000 km (aprox)
• Mijans de transport utilitzats: 21
• Cops realment MALALT: 2
• Nombre de FARIDES: infinit
• DIES a l'hospital: 0
• Maxim de DIES sense poder-me dutxar: 4
• Nombre d"IMMERSSIONS realitzades: 46
• LLIBRES que he llegit: 18
• LLOC que mes m'ha sorpres: Salar de Uyuni (BOLIVIA)
• LLOC on segur que torno: Ruta per tot Centre America
• PAISOS on hi he estat mes temps: Brasil i Tailandia
• LLOCS mes perillosos: Prision San Pedro (La Paz), Death Road (Bolivia), Salvador d Bahia (Brasil)
• ACTIVITAT mes emotiva: Treballar per la ONG a Sophy Village (Cambodia)

Animo a qualsevol que hagi segui aquest blog a que faci un viatge com aquest. Considero que es una experiencia que tothom hauria de realizar un cop a la vida. Recordo, abans de comencar, quan tenia els meus dubtes sobre la conveniencia de fer, o no, el viatge. Ara penso que, encara que les coses haguessin anat malament, hauria valgut la pena per l'experiencia personal que hauria viscut. Soc el mateix de sempre, no he canviat gaire, pero he conegut a gent de mes de 30 nacionalitats diferents. He compartit habitacio, menjar, alegries i penes amb gent de Sud Africa, Korea, India, Pakistan, Israel, Egipte... Estic segur que mes d'un ni ha conegut mai a una persona d'aquests paisos.

Hom pot pensar, que no esta fet per patir gana, dormir al costat de 10 desconeguts, agafar trens o autobusos de 20 hores o haver de presentar-se d'avant d'un grup de gent desconeguda per tal de conversar amb algu. Doncs es precisament a aquesta genta a la que li aniria be viure una experiencia com aquesta. No dire que el mon no esta exempt de riscos i perills varis. Esta clar que, voltar pel mon, te les seves incomoditats i coses dolentes, pero la vida esta per viure-la i el mon per descobri-lo. S'apren mes veient el somriure d'un nen de Cambodia quan li dones un platan o xerrant amb un presidiari a Bolivia, que llegint deu llibres sobre el tema.

Es clar que tots tenim una vida organitzada, amb un pis, potser una parella, una feina, i aixo fa que no ho arrisquem tot per voltar per aquests mons de deu. Ho entenc. Pero vull que entenguis que, el risc, realment, es el no viure la nostra vida amb intensitat i devocio. Per aquells que s'aixequen cada mati en la comoditat de la seva llar jo hi veig comformisme. Per aquells que gaudeixen de la tranquilitat del seu contracte indefinit jo hi veig monotonia. Per aquells que li compren un regal a la parenta nomes pq aquesta se l'estimi jo hi veig falta d'autoestima i por a aforntar el mon un tot sol. I per aquells que encara creuen que he fet una bogeria, jo els dic que una bogeria es neixer, anar a escola, treballar, casar-se, formar una familia, morir, i no haver viscut la vida amb intensitat en cap moment. Deu me'n guard de dir que cal fer el que he fet jo per viure la vida. El que vull dir, es que cal tenir l'esperit obert a les noves experiencies que ens ofereix la vida. Sempre hi haura temps per tenir diners i bens materials, pero la vida no es tant llarga com sembla i, si senyor, cada dia ens fem una mica mes vells.

M'agradaria concloure amb una frase que vaig llegir en un llibre sobre l'experiencia del viatger:
"Acabes el viatge i tornes a casa. Et fa molta il.lusio veure a la familia i als amics, pero quasi res ha canviat. Els unics canvis son que la gent s'ha fet mes vella i ha engreixat i, sobretot, t'en adones de lo avorrides i monotones que son les vides dels que no han viatjat mai."

A tots els lectors i seguidors del blog. Ha esta un plaer comparitr les meves humils experiencies amb tots vosaltres. Molts gracies per tot el suport que he rebut per part vostra. Sobretot de tots aquells que han anat posant comentaris o enviant e-mails. Nomes dir que, qualsevol que estigui interessat en saber mes coses referents al viatge, no dubti en contactar amb mi per tal que li expliqui qualsevol cosa amb mes detall.

Una abracada molt forta a tots.

Didac Boadas Bayer

CHINA: Hong Kong

Hong Kong es una cituat immensament poblada. Amb uns 6 millons d'habitats, convivint en un petit troc de terreny, es la ciutat amb mes densitat del mon. A mi, personalment, m'ha recordat molt a New York, pero mes bruta, menys organitzada i plena de xinesos.

Els grans i voluptuosos gratacels contrasten enormement amb les petites paradetes xineses. Tambe hi ha un contrast prou important entre el que van ser els primers edificis de la ciutat, amb les modernes noves edificacions que serveixen com a hotels o oficines de bancs d'inversio.

Aquesta es una ciutat que ni es molt maca ni es molt lletja; ni es molt bruta ni es molt neta; ni molt segura ni molt perillosa. El que si que podem assegurar es que no te res a veure amb la resta de la China. La infulencia de quan va ser colonia britanica rellueix a cada cantonada i, inclus la gent, tampoc es tant xinesa. Hi ha mes bareja que altre cosa.

No obstant, cal dir que, observar el skyline de la ciutat, amb gratacels, etc... no deixa de ser impressionant. El que no m'ha agradat gens es que l'allotjament es exageradament car. Degut a la densitat de poblacio que us comentava, els hostals son molt cars i tremendament petits. He pagat mes de 20 euros per nit per dormir en un niu de rates. Per tal de posar un exemple, us dic que, en el lavabo-dutxa que compartia amb la resta de la planta, m'havia de dutxar sentat a la tassa del water pq no hi havia espai per estar-hi de peu. En la foto es veu prou clar.

Em vaig decidir per fer l'activitat mes recomanada de Hong Kong: la ruta nocturna en vaixell pel canal, per observar l'espectacle de llums dels gratacels. Veient lo cutre de la ciutat i el mal gust que te aquesta gent decorant, m'esperava el pitjor. Realment no va ser gaire impressionant. Us poso un video de la millor part de l'espectacle.

Val a dir, llegint aquestes paraules, que sembla que Hong Kong no m'ha agradat gens. Tampoc es aixo, el que passa es que ja torno i tinc ganes de tornar. A mes, he comprobat, finalment, que Hong Kong es una motl bona ciutat,.., pero per anar de compres. Aqui no hi ha impostos i, a mes, estan de rebaixes. Aixi que he fet unes ultimes compres abans de tornar cap a Barcelona.

Be nanos, aixo s'ha acabat. Ha estat un any ple d'emocions, diversions, descobriments, moltes alegries i poques penes. Ara haure d'afrontar la crua realitat de tornar i viure en un mateix lloc cada dia, amb els mateixos carrers, els mateixos aromes, la mateixa gent. Pero que carai, sou la gent que mes estimo.

THAILAND: Chiang Mai

He estat tota una setmana a Chiang Mai i no he parat de fer activitats. La primera, i mes important, ha estat fer el curs de Thai Oil Massage. Tenia moltes ganes d'instruir-me en aquesta tecnica tant popular a Asia i, la veritat, no m'ha decebut gens ni mica. No es pot dir que ara sigui un professional del massatge, pero si que tinc coneixements sobre els punts i les linies d'energia del cos huma, amb les que puc deixar a una persona (femina, es clar), totalment relaxada.

Tot i el que es veu a la fotografia, l'aprenentatge va ser bastant dur, doncs consistia en veure com una professora li feia un massatge a l'altre a una part concreta del cos, despres me'l feia a mi i, tot seguit jo repetia en l'altre professora. Tot aixo, previa classe teorica en la que havia de prendre apunts, etc... Fins aqui, tot be, pero si us dic que la professora, a la que li havia de fer jo el massatge, era una gorda que no s'havia depilat les cames en la seva vida, la cosa canvia, no?

Per sort, el segon dia, la professora peluda (alias: Yeti, el hombre de las nieves), es va posar malalta i, en subtitucio, va venir una monada de uns 45Kg. Amb ella vam fer tota la resta de les practiques i va ser molt mes agrait i instructiu. Tot s'ha de dir: la meva motivacio com a estudiant era molt diferent amb una que amb l'altre. Haig de dir que em van tractar com un rei; em feien el dinar i no paraven de fer bromes. Eren tant bona gent, que al final em van donar un diploma i em van oferir feina en el seu local. Deu ser que realment vaig aprendre algo.

Un altre tema que volia provar a Chiang Mai era el Yoga. Em va semblar una activitat genial, tant per cultivar el cos per fora com per dintre. Estic segur que seguire fent yoga a Barcelona. Algu s'apunta? Nomes espero que el yogi de Barna no estigui tant pirat com el de Chiang Mai. Era un suec que esta casat amb una Tai i que, mentre em feia fer les postures mes inversemblants, m'anava cridant en to orgasmic: yes Didac, yeeeesss, that's the warrior position I am looking for.... yeeees Didac. Aixo no es gaire normal, oi? En fi, mireu la foto del meu yogi i jutgeu vosaltres mateixos.

Entre massatges i yoga, necessitava fer alguna activitat mes moguda i masculina. Vaig moure cel i terra er arribar a coneixer al Nope, un professional del enduro a Tailandia, i vam anar a fer una ruta de dos dies en Moto de enduro per les increibles muntanyes del voltant de Chiang Mai. Vam fer uns 250km tot plegat i vaig disfrutar com un nen petit amb una joguina nova. Fins i tot, en l'entrenament previ de derrapatge, em vaig fer un video pq veiessiu la moto i tota la indumentria que portava.

Ha estat una activitat extremadament cara, pero em va encantar i va valer la pena. Com ja li vaig prometre al Charli, quan torni a tenir diners, em compro una KTM per anar amb ell per la muntanya. Per cert, com que el guia era professor dels joves professionals de Tailandia i jo tenia molt mes nivell que la resta del grup, li vaig demanar que, al final de cadascun dels dos dies, quan tot el grup estava rebentat, ens anessim els dos sols pq em poses mes al limit i aprendre mes. El payo estava encantat i em va forcar al maxim. Fins al punt que, en una curva en baixada i tota enfangada, em vaig pegar un pinyo enorme en el que em vaig carregar els dos plastics laterals. A mi casi no em va passar res, nomes cops i rascades, res greu, pero vaig haver de pagar 700 Baths (16 euros) en reparacions. Sort que Tailandia es barat!!!

Be, despres de disfrutat enormement a Chiang Mai, em vaig dirigir de nou cap a Bangkok per pillar el vol a Hong Kong. He tingut la sort de poder quedar-me a dormir a casa de la Ann (una antiga amiga Tai). Un bon estalvi pq es veu que Hong Kong es carissim. Be, 2 dies alla i en 3 dies ens veiem a Barcelona. Ara ja puc dir que tinc ganes de tornar. Us trobo molt a faltar a tots.

LAOS: Luang Prabang & THAILAND: Pai

Cami de Luang Prabang (al nord de Laos), vaig coneixer a dos chilens ben simpatics, el Zavala i el Aldunate. Feia molt de temps que no parlava una altra llengua que no fos angles i vaig trobar molt curios el fet de sentir-me extrany parlant espanyol. A Asia, hi ha molt poc llati i encara menys espanyol, aixi que, quan uns llatins es troben, es fan amics enseguida i s'ajuden els uns als altres. Aixi doncs, els chilens i jo ens vam entendre a la perfeccio i, despres d'una petita conversa inicial, vam decidir anar plegats a Luang Prabang on, fins i tot, vam compartir habitacio.

A Luang Prabang vam visitar unes cascades molt maques que estan amagades a les muntanyes. Era un lloc molt maco i curios, ja que hi havia molts salts d'aigua petits, nutritits d'un principal, i anaven formant petites piscines on t'hi podies banyar.

Tambe era prou curios el fet que podies escalar fins al cim de la muntanya, on comencava la cascada principal. Aixi doncs, ens vam pegar un banyet al bell mig de l'inici de la gran cascada. Donava una mica de respecte pq si et deixaves emportar per la corrent podies caure uns 200 metres, pero tampoc era dificil lluitar contra aquesta.

Jo diria que va ser mes perillos baixar per unes escales llefiscoses que estaven totalment absorvides per petits salts d'aigua. Tot plegat, un paratges meravellos, enmig del no res de Laos.

Estant a Luang Prabang, em van arribar veus que hi havia uns tifons molt forts a Vietnam. A mes, deien que les inundacions ja havien matat 25 persones. Tambe corria la veu que un Tsunami havia arrassat les Philipines i que el tema encara no estava controlat. Davant d'aquesta situacio, vaig decidir ser prudent i canviar la meva ruta. Ja no aniria a Vietnam, sino que aniria al Nord de Tailandia, que em quedava mes o menys a la mateixa distancia.

No ha estat una decepcio gaire gran, ja que quan vaig estar a Tailandia, no vaig poder anar fins al nord. A mes, tenia moltes ganes de visitar Chiang Mai, fer trekings per Pai, fer un curs de massatges i iniciarme en el mon del yoga. Totes aquestes activitats no les he pogut realitzar a cap lloc on he estat en tot el sudest asiatic. Pero sabia que, Chiang Mai, es considerada una de les cunes de la meditacio i el massatge. A mes, els chilens estaven en la mateixa situacio que jo i tb van decidir anar cap a Chiang Mai. Aixi doncs, tots plegats, a afrontar 18 hores de bus fins al nord-oest de Tailandia.

El cami no va ser facil, doncs Chiang Mai no estava tant lluny. Eren 18 hores pq haviem de cicrular per carreteres d'infinites curves per atravessar les muntanyes. En el trajecte, vaig patir un accident que encara no havia patit en tot el viatge. A mig cami, cap a les 2am (unes 3 hores despres de menjar un arros asqueros en un bar asqueros de Laos), em va venir un mal de panxa inaguantable. Vaig estar lluitant contra el mal durant uns 15 mintus, pero al final no vaig poder mes i vaig haver de demanar al conductor que pares immediatament. Ens vam aturar enmig de la jungla, en plena nit, en una carretera fosca. Aixi que vaig baixar tot decidit, em vaig baixar els pantalons i vaig fotre una cagada que va ser digne de compraracio amb la d'una vaca. L'unic que em va resultar vergonyos, va ser que, a mitja defecacio, uns quants passatgers de l'autobus van aprofitar la binentesa per baixar a pixar. Aixi que es van posar a pixar al meu costat com si no passes res. Aquesta gent de Laos son ben extranys. De totes maneres, jo estava en una situacio tan extrema que no hi havia res que pogues frenar les meves necessitats fisiologiques.

Be, despres d'aquest accidentat viatge, en el que per cert, tb vam atropellar a un motorista, vam arribar a Chiang Mai. D'alla vam anar directes cap a Pai (que es veu que es molt mes maco), pq els Chilens nomes tenien 3 dies. Jo ja tornare a Chiang Mai per estar-mi una setmana fent el curs de massatges. Pai, es un antic poblat hippie. Be, ara mateix, es un lloc turistic ple de pi-ji-ppies (pijo+hippie).

Alla vam fer varies acitivitats. La primera i, sergurament, la mes desitjada, va ser fer un tour en elefant. Els elefants son uns animals extremadament intel.ligents, que no comodes de muntar. Jo no m'esperava que fos tant sumament incomode muntar un elefant. Sort que el tour nomes durava 2 hores pq no hagues aguantat mes. Va valer realment al pena pero, ja que vam anar per dins del riu i tb vam jugar a intentar aguantar-se al damunt de l'elefant quan ell t'intenta tirar-nos a l'aigua. Seria com un "toro loco", d'aquells de les fires, pero amb un animal viu de unes 3 tones de pes.

Al dia seguent, ens vam embrancar a fer un treking per les muntanyes de Pai, per arribar fins a la frontera amb Mianmar. Va ser un trek forca maco, ja que no hi havia cap cami marcat. Era tot enmig de la jungla i, el guia, anava obrint cami amb un gran ganivet.

El millor del trek, era que dormiem en un campament local i, al dia seguent, proseguiem fent rafting en un riu durant uns 48km. en total eren 6 hores de rafing. Vam acabar realment baldats, pero va valer molt la pena.

Aixi doncs, vam aprofitar el temps a Pai amb frenetica intensitat i, els Chilens, van proseguir la seva ruta per anar cap a Bangkok. Jo m'he dirigit cap a Chiang Mai on hi estare tota la setmana amb el tema dels massatges, yoga, i altres activitats. Ja us ho explicare a la seguent noticia, que per cert, sera la ultima d'aquest llarg viatge. Ens veiem en breu amics.

LAOS: 4000 Islands & Vang Vieng

Despres de 2 dies intentant sortir de Cambodia, he arribat a la forntera amb Laos. He tingut problemes tant de visat com de transport i, al final, l'unica manera de solucionar aquests problemes, en aquests paisos, es subornant als oficials de l'estat. Per sort, van ser nomes 5$ a un poli de la frontera i 10$ pel transport que, en realitat, ja havia pagat. (millor no discutir amb aquesta gent, ja m'enteneu). En tot aquest proces, vaig coneixer a una parella d'anglesos que son molt bona gent: el Rob i la Nat.

Aixi doncs, vam compartir un barquet per anar a passar uns dies a una de les 4000 illes de Si Pah Don (al sud de Laos). Concretament vam estar a la illa de Don Det. Es una de les illes mes maques i mes inhospites. Nomes tenen electricitat des de les 18:00 a les 21:00. Tot i les incomoditats, haig de dir que era un lloc paradisiac, a un cost de 2 euros la nit.

Alla, vam llogar unes bicicletes per anar creuant de pont en pont i visitant les diferents illes d'aquest precios paratge. Cal destar les cascades que hi ha entre illa i illa. No oblidem que estem enmig d'un riu gegant i no al mar. D'aquesta manera, vas tirant amb la bicicleta i veus diferents desnivells d'aigua.

Tambe vam anara a la illa mes sud, que esta tocant a Cambodia, i vam fer una rutilla en un barco local per tal de veure els mitics dofins d'aquest riu. Nomes en queden 100 a tot el mon i tots estan alla. Vam poder verue'n alguns, pero tampoc es algo tant espectacular el fet de veure una mena de dofins d'aigua dolca que son molt mes lletjos que la resta.

Val a dir, que el millor d'aquestes illes es relaxar-se en un bar-bungalow, amb una birra de 40 centims i veure les precioses postes de sol en el riu. Ens hi vam passar varies hores, cada dia, mentre vam estar per alla.

Quan ja vam estar cansats de tant relax, vam decidir anar cap a Vang Vieng (el lloc mes famos de Laos). Precisament, he vingut a Laos pq tothom m'ha recomanat anar a aquest poblet i tenia moltes ganes de veure pq es tant conegut. Per arribar-hi, haviem de creuar tot Laos (no es gens facil). La ruta ens va costar 2 dies sencers. Vam pillar 2 barcos, tres atoubsos i un cotxe amb 7 persones a dins..., fins i tot vam pillar un "bed bus". Si si, literalment, un bus ple de llits a dins. Molt comode, per cert. Be, al final, vam arribar a Vang Vieng, havent passat per Pakse i dormit a Vientiane (la capital).

Vang Vieng es un poblet que ha estat envait pels backpackers, per aixo a tothom li agrada. Als locals pq fan calers i als guiris pq estan en el seu ambient i hi ha molta farra. La activitat principal de Vang Vieng es el tubing o qualsevol cosa relacionada amb el riu. Nosaltres vam decidir potsposar el tubing per anar a escalar el primer dia (quan us expliqui el que es el tubing, entendreu pq ho vam fer). L'escalada va ser genial. Es un dels millors llocs del mon per escalar, junt amb Railey, on vam escalar amb el Charly i l'Andres. Lo maco d'aquest lloc, es que t'ha d'escalar un bon troc per arribar a un intermig que el consideren la base de les vies mes complicades, i, a patrir d'alla, comenca el repte en serio. Tot plegat va ser molt divertit.


El tubing es un concepte complicat per explicar, per aixo us he posat un video pq entengueu el que es:



En realitat, la gracia de tot, es que vam amb una mena de flotador gegant surant pel riu i el van donant chupitos de whiskey gratis,.... Al final, el tema es desmadra, i es converteix en una bona colla de borratxos en flotador, anant de bar en bar, tot surant pel riu. Realment entretingut, la veritat.

Un dels grans hits del tema, es que un ha uns 10 o 15 bars al llarg del recorregut de uns 2 o 3 km i cada bar competeix pq la gent es pari en el seu. Per competir, han inventat tot tipus de burrades per atraure la gent i, la mes interessant, es els "swings". Els swings son uns groxadors enormes que pengen d'un pal altissim i tu et tires agafat al gronxador, desde uns 10 metres d'alcada, per caure al riu. El tema acollona bastant i, el fet d'anar absolutament borratxo afegeix complicacions, pero res que no pogues ser superat per la pressio de la gent que t'anima pq saltis i l'absurd orgull masculi, que ens fa fer bogeries. Bogeries molt divertides, pero. Mireu la foto que em van fer saltant pq no te perdua. Era aixi d'animal, no hi ha cap trucatge.


Com que el tubing comenca cap a les 12 del migidia, quan arriba la nit estas que ja no pots ni parlar i, aleshores, tota la gent es reuneix als bars del poble per seguir fent el burro. Crec que la foto no te descperdici.

Be, tubings a part, tb vaig intentar fer alguns esports i voltar una mica per coneixer el lloc. Pero despres de casi una setmana aqui, he vist que el tema es l'escalada i el tubing. La resta tampoc te massa. La gent simplement s'apalanca als bars (que tots posen la serie friends a la tele), i esperen per anar de tubing.

En breu m'en vaig cap a Vietnam i en poc a Xina. Ja estic al final del viatge. Us comunico que avui mateix he comprat el bitllet de tornada. Arribare a Barcelona el 22 d'octubre. Ja nomes queden 20 dies de viatge. Trobare molt a faltar aquest tipus de vida, pero tinc ganes de tornar per veure-us a tots. Fins aviat.

CAMBODIA: Treballant per una ONG a Sophy Village

Despres de voltar per mig mon, de veure moltes desigualtats socials i de reprimir la rabia al comprobar la corrupcio i mala gestio d'alguns governs de paisos subdesenvolupats, m'he decidit per intentar, amb la meva modesta contribucio, a construir un mon una mica millor. Per aixo, em vaig dirigir expressament a la localitat Cambodiana de Siem Reap. La Patricia Boadas, va venir aqui fa un parell d'anys, per construir una escola i fer un reportatge sobre la comunitat de Sophy. El reportatge em va cautivar i, els contactes que em podia oferir la Pati, em facilitaven molt la tasca de buscar on i amb qui col.laborar. Aixi doncs, em vaig reunir amb el Sim Pishit (a la foto) i, amb gran alegria, em va acollir en el seu projecte de millora social de les comunitats pobres de Cambodia. En Pishit es el president de la ONG, HVTO (Homestay Voltunteers Teachers Organization). Tot i el nom de la ONG, no nomes desenvolupa el projecte de classes d'angles gratuites, sino que tambe duen a terme un projecte d'aigues netes, beques i construccio de tot tipus d'edificis necesaris per la comunitat. (mes informacio a: www.hvto.org)

Sim Pisith i jo
Seak Nam i jo
Haig de confessar que, en un principi, tenia certa por a no poder oferir gire ajuda, ja que nomes em quedava un mes i que no sabia en que podria ser realment util. A posteriori, veig que estava totalment equivocat. He pencat com un animal (de les 8am fins les 11pm cada dia). La primera setmana, vaig quedar-me a Siem Reap per tal d'ajudar al Pisith i al Seak Nam a muntar una botiga de gelats en el Nihgt Market. Com que ells no tenien ni idea de mkg, ni de negocis en general, els hi vaig muntar tota l'estrategia de communicacio, material pdv, gestio de producte, layout de la botiga i tecniques de venta. Fins i tot, els hi vaig explicar quina era la seva USP,... (i altres temes de mkg que no se si han acabat d'entendre) jejeje. El fet, es que vaig aportar moltissim en la meva primera setmana. No he vist gent mes agraida en la meva vida. Deien que ells sols no ho haguessin pogut fer, i que estaven al.lucinant amb el resultat final. Be, de fet, la botiga encara no va gaire be, pero es que estan comencant i tenen un greu problema de localitzacio.

Botiga de Gelats de la ONG Les 2 setmanes seguents, les vaig passar a Sophy Village, fent de professor d'angles. Aquest, es un poblet de grangers, situat a uns 35km de Siem Reap. Alla, em vaig allotjar a casa de la familia Meng. He estat a la mateixa casa on va estar la Pati. Els Meng, son unes persones encantadores. No obstant, es una mica dur estar sol en un poble on ningu parla gens d'angles i, en els dinars i sopars, ens haviem de comunicar amb onomatopeies i mimica (tota una experiencia).

Familia Meng de Sophy Village Tot i ser una familia molt humil, haig de dir que la casa no estava gens malament. A veure, es una casa de pages d'una familia pobre Cambodiana, pel que no pots demanar gaire. No hi havia elecectricitat, gas, ni aigua corrent, pero un cop t'acostumes a cuinar amb llenya, a utiltzar espelmes durant la nit i a dutxar-te amb galledes, pots viure perfectament. Una cosa que em va costar una mica, va ser cagar en una letrina d'aquestes i no utilitzar paper de WC. T'has de netejar amb la ma i una mica d'aigua, ja que l'us de paper no es permes pq utiltzen els excrements humans per abonar els camps d'arros.

Vaig fer un video per tal que veiessiu, en detall, on he estat vivint aquestes ultimes setmanes. Us explico el que veureu al video, en ordre d'aparicio, ok?

1. Safreig, dutxa i cagadero, tot junt, i al aire lliure.
2. Cuina, despensa i vista des de la finestra de la cuina.
3. Menjador
4. Sala d'estar i dormitoris (tot junt). Haureu vist que no hi ha ni sol moble.
5. Terrasseta que dona al exterior.
6. Trampilla per accedir a la casa (era la porta pricipal).

Referent al video del final Veieu que, el sol fet de viure enmig de la jungla en un lloc com aquest, ja es una experiencia de per si. Doncs tb cal tenir en compte que aquesta gent no menja mes que arros. Tan per dinar, com per sopar, com per esmorzar. Arros tot el dia, amb una mica de verdura, o pollastre, o granota,... A aixo s'ha d''afeigir que, al estar enmig de la jungla, hi havia animals de tot tipus voltant per alla. Per la nit m'he pegat algun susto amb granotes que em saltaven al damunt, llengardaixos i rates enormes o aranyes immenses en el lavabo. Els primers dies em va costar una mica adaptar-me i vaig cometre alguns errors greus. Us comento el mes greu: No tenia clar quin cubell d'aigua era per dutxar-se i quin per netejar-se el cul, o sigui que, sense poder-me comunicar amb la familia, decidir quina algua utilitzes per rentar-te les dents es tot un repte. Si senyors, durant dos dies em vaig rentar les dents amb l'aigua de netejar-se el cul. Aixo va ser fa ja 3 setmanes i encara estic viu o sigui que no m'ha passat res dolent, pero el record no deixa de ser desagradable. Us imagineu quina reaccio vaig tenir quan m'en vaig assebentar? jeje

El unic carrer de Sophy Village Be, complicacions a part, he gaudit molt de la meva estancia en aquest poblat. Un dia, els hi vaig cuinar una paella i estaven encantats. Tot i que la familia em va ajudar a preparar-la, la falta dels ingredients adients i els utensilis rupestres, van fer que no fos la millor paella que he cuinat, pero vam fer un dia de familia acollidor, pq va venir tota la familia, inclus els que viuen lluny: el Seak Leng de Phom Phen o la Seak Lin, el Pishit, el Sek Nam...

Familia Meng i Pishit ajudant-me amb la paella La meva experiencia com a professor d'angles no va ser menys gratificant. He disfrutat moltissim ensenyant als nens de la comunitat Sophy, la comunitat Sreth i fins i tot als nens budistes de la Pagoda. Sembla mentida la diferent metalitat dels nens Cambodians. Aqui, en comptes de venir a escola obligats pels pares, venen voluntariament i, amb unes ganes d'aprendre exhorbitants. Per ells, anar a escola no es una obligacio, sino un privilegi. A quants nens catalans els hi aniria be passar unes setmanes per aqui...

Fent classe d'angles a nens de 6 a 9 anys
Classe d'angles a nenes de 9 a 13 anys

Classe d'angles als joves monges budistes
Estic molt content de la feina que he fet com a professor, pero encara estic mes orgullos d'haver instruit als professors locals, per tal que facin les classes mes productives i mes amenes. Els hi he ensenyat tot tipus de jocs que poden fer per motivar la participacio dels alumnes i per fer que estudiin, sense haver de posar examens constantment. Al principi no entenien els meus metodes, pero al final, els han acceptat amb molta felicitat i n'estan molt agraits. A mes he fet molt bona amistat amb alguns professors locals.

El professor local Kim Sang, un gran amic Entre classe i classe, aprofitava per relaxar-me, llegir, voltar pel poble i tb, anar a correr, per fer una mica d'esport. El fet de correr per fer esport, es un concepte que els habitants d'aquests poblats no havien vist mai. Aixi doncs, quan anava a correr, tots els nens de les cases sortien al carrer per veurem i saludar-me. Un professor em va veure un dia i, em va comentar, que la gent gran posava una cara rara quan em veia pq no deurien entendres que feia un noi blanc, corrent pel poble si no tenia cap vaca malalta o no se m'estaven cremant els camps de cultiu. Em va fer molta gracia el comentari. Cultures i costums diferents, no? Pero ells, sempre amb un somriure als llavis.

Corrent pel poble El meu utlim dia en el poblat, vaig ser citat pels liders dels 2 poblats, en una reunio de VIPs, a la sala de buda. Aixo es tot un honor, ja que, pq invitin a un habitant local, ha d'haver fet alguna cosa exepcional per la comunitat. Els liders em van invitar a fruita i a aigua de coco i em van dir que era tot el que em podien oferir per contrapartida a la meva ajuda. Em van donar una mena de certificat del poblat i em van agrair mil cops la meva caritat. Va ser una cerimonia molt emotiva. No tant emotiva, pero si que molt impressionant, va ser quan el buda jefe em va citar per parlar amb mi. Em va llegir la ma i el rostre (no em va dir que va veure, pero semblava que era bo). Va ser molt interessant, el fet de conversar, a base de gestos pausats, amb una persona tant respectada, pacient i savia.

Reunio amb els liders de la comunitat

Al llarg d'aquest viatge i, tb en la meva experiencia a la ONG, he pogut comprobar, com els habitants dels paisos teoricament rics, som molt afortunats de tenir les necessitats basiques per viure assegurades, pero tambe som molt desafortunats d'haver estat educats en una societat consumista en la qual, per ser felic, has de tenir com mes bens materials millor. Sempre els hi deia als meus alumnes que no tinguessin cap enveja dels nens dels paisos desenvolupats pq ells eren molt mes felicos, tot tenir moltes menys possessions.

Be, el meu visat a Cambodia ja caduca i haig d'abandonar el pais. Em fa molta pena abandonar aquest poblat i tb deixar al Pisith i als de la ONG. Els ultims dies, he ajudat a la ONG, muntant un pla de gestio per les finances i omplint presentacions i formularis per obtenir fons per futurs projectes. M'he compromes amb ells, a que intentare seguir ajudant i col.laborant, des de Barcelona, amb tasques administratives i, sobretot, a recollir fons per subvencionar els seus projectes. Crec que, amb l'experiencia que he viscut, no em costara explicar, amb detall, les necessitats d'aquesta comunitat i aconseguir fons. Si mes no, ho intentare.

CAMBODIA: Phnom Phen

Despres de voltar una mica per Cambodia, em vaig dirigir cap a la capital: Phnom Phen. Haig d'agrair moltissim els consells que em va donar la Pati Boadas. Ella va estar aqui fa un parell d'anys i m'ha facilitat informacio tant de la capital com del voluntariat que m'agradaria fer a Siem Reap. De moment, el hostal que em va recomanar, a part del tema de les rates, era genial. Tenia una terrassa gegant que donava al llac de i nomes costava 4 euros la nit.

Aprofito tb per marcar una mica el cami que he fet desde Singapore fins a Cambodia. Feia molt temps que no posava cap mapa en el blog. Es nota que ja no estan els amics per aqui i tinc molt mes temps lliure, eh? jejeje

Be, al tema. Phnom Phen es una ciutat gegant (uns 2 milions d'habitants) i es tan caotica com maca, tant desendressada com encisadora i tant ferestega com interessant. De veritat que es un lloc per estar-hi un parell de dies jaient a la vorera i mirant el que passa pel carrer. Hi ha un merder que no t'ho pots ni imaginar. Motos circulant en sentit contrari, ningu portava casc, cotxes per la vorera,... Per donar-vos un exemple: per la nit no hi ha policia pq volen dormir i tb decideixen apagar els semafors pq ningu en faria ni cas, igualment. Interessant, no?

Despres de voltar una mica pel mon, m'he donat compte que el que fa diferent a un pais respecte un altre no son les muntanyes, ni els llacs, ni el mar, son les persones. Cambodia destaca sobre la resta, pel somriure constant dels seus habitants. Somriuen per tot i en tot moment i, aixo, et genera un positivisme interior que recomforta enormement. Sense anar mes enlla, us explico una curta anecdota del meu segon dia a Phnom Phen: Vaig llogar una moto per poder voltar per la ciutat. Ja em podeu imaginar, tot equipat amb el meu casc, seguint les normes de transit,... totalment al contrari del que fan els locals. No obstant, ja havia sentit d'alguns viatgers, que la policia posa multes als turistes per fer infraccions que mai sancionarien a un local. No obstant, quan estava parat a un semafor, un policia em va parar amb un somriure en els llavis. Em va posar una multa per trepitjar la linia continua, mentre els locals es saltaven el semafor en vermell. Jo estava al.lucinant, pero el policia, encara amb el somriure, em va dir que si no volia anar a la presso l'havia de subornar amb 20$. Jo, amb un somriure encara mes gran, li vaig seguir el joc i vaig poder regatejar fins a 10$. Ens vam donar la ma com a bons germans i vam seguir els nostres propis camins, aixo si, el somriure no desapareix mai de la cara d'un habitant de Cambodia: inclus quan et posen una multa, els subornes o es peguen un pinyo en moto (aixo tb ho vaig veure).

Un cop et poses a visitar els llocs mes turistics de la capital Cambodiana, se t'esborra el somriure de la cara. No se si coneixeu la historia de Cambodia pero es tremendament trista. Es podria assimilar a les matances i les tortures que els nazis van infringir als jueus. Va haver-hi una revolta militar anomenada el Khmer Rouge, que va matar 1/4 de la poblacio per establir la dictadura del general Pol Pot i, els que no van morir, van haver d'exil.liar-se al camp, sense aigua corrent, electricitat, escoles,...

Aixi doncs, vaig anar a visitar els "killing fields", un lloc molt similar a Auschwitz. Alla van turtuar i matar a un gran nombre de Cambodians, la majoria d'ells nens. Impressiona molt voltar per les fosses de cadavers o entrar al monument en honor als difunts (esta ple de calaveres).

Com que no tenia prou amb aixo, vaig anar a la preso mes important de Phnom Phen. L'anomenen Tuol Sleng, "The genocide museum". L'edifici havia estat una escola, fins que els militars la van transformar en un camp de concentracio al vell mig de la capital. Les imatges penjades a les parets o les mini cel.les que compartien varies persones, em van posar els pels de punta.

Be, dies despres de veure tantes desgracies, em vaig dirigir a uns 40km al sud de Phnom Phen per anara a Tonle Bati. Alla, hi ha uns temples molt macos. En un d'ells es on van decapitar a Pol Pot i es molt maco veure les cares d'alegria dels locals d'alla, quan t'expliquen que els mals moments ja s'han acabat i que ara s'ha de treballa per tal d'aixecar el pais.

El mes maco de Tonle Bati es la zona de picnic que dona al riu. Vaig anar alla recomanat per la Pati i no em va decepcionar gens. No es un lloc pas turistic, al contrari, era diumenge i tot de families Cambodianes acudien al riu per jugar amb els petits, dinar en familia i donar-se un bany. Despres de veure tant patiment, necessitava verue gent alegre.

I fins aqui la meva experiencia per Phnom Phen. Ara em dirigeixo cap a Siem Reap on espero poder unir-me a la ONG on va estar la Pati. Ja he parlat amb el president de la ONG, HVTO i sembla que puc ser de gran ajuda per alguns dels projectes que tenen entre mans. En la proxima noticia us ho explico.

Per cert, us haig d'explicar la hisotria de la rata de Phnom Phen. Estava jo tant content, suant, a la meva habitacio de 4 euros sense aire acondicionat, quan, de sobte, vaig sentir uns sorolls semblants als de les rates. Despres vaig veure com les galetes que havia posat a sobre de la taula havien desaparegut i tb vaig poder observar alguns moviments extranys pel terra. Em vaig llevar del llit i vaig anar fins al bany. Alla vaig poder observar on vivien les rates. Si si, haviem de compartir habtitacio com a bons germans.

La veritat es que, a aquestes altures de viatge, unes rates tampoc em fan gaire cosa. No obstant, els seus sorollets constants no em deixaven dormir aixi que vaig haver de dormir totes les nits amb el ipod enchufat a les orelles, jejeje. Hi ha solucions per tot en aquest mon.

CAMBODIA: Angkor temples & Shianoukville

Despres d'un excitant i interessantissim mes a Tailandia, amb els amics de Barcelona, afronto en sol.litud, una nova aventura a Cambodia. Se'm fa molt extrany el fet de tornar a estar sol i tb a anar a albergs de mala mort on hi ha mes rates i bitxos que no pas persones. Be, la veritat, es que es facil acostumbrar-se a lo bo. No obstant, no deixa de ser interessant el exercici de tornar a una vida mes austera, menys turisitica i mes aventurera. Aixi doncs, vaig agafar un atobus que em portaria, en 14h, des de Bangkok fins a Siem Reap (al nord oest de Cambodia). En el bus, vaig coneixer a 2 americanes i a un israeli que viatjaven junts i em vaig unir a ells.

Vam arribar a Siem Reap totalment exhausts i amb poques ganes de fer coses. No obstant, com que les americanes nomes tenien 6 dies per visitar Cambodia, vam haver de reservar un tuc-tuc per anar al dia seguent a visitar els temples de Angkor. Era un pla genial, si no fos pq ens haviem de llevar a les 4 del mati per arribar alla a trenc d'alba (per les fotos veureu que l'esfroc va valer la pena).

Angkor es un conujunt de temples situats enmig del bocs envoltat de llacs preciosos. Destaca Angkor Wat (el monument religios mes gran del mon), pero a mi em van impressionar mes les cares fetes de pedra dels altres temples del voltant.

Una cosa que tenia moltes ganes de veure es el temple on hi ha arbres en el que les arrels abracen les runies del propi temple. Si heu vist algunes pelicules rollo Indiana Jones o Lara Croft, entendreu a que em refereixo. Doncs si, aquest es el indret del mon on hi ha aquest tipus de temples.

Vam estar voltant moltes hores per alla amb les americanes, pero cap al migdia ja no podiem mes. Penseu que estavem alla des de les 5 del mati. Aixi que vam decidir agafar un altre tuc tuc i anar a refrescar-nos al riu de Siem Reap. Alla vam agafar un barquet (ai senyor) per tal de donar un tomb per alla i visitar el poblat flotant (jo diria que era mes impressionant que els temples). Estavem observant els increibles comercos, cases, escoles i esglesies construides en barques semifixes en el riu, quan de sobte, una tormenta monzonica ens va atacar de ple. Ja us ho podeu imaginar; les americanes plorant, el isreali fent-se l'home, el cambodia que portava el barco reia, pero feia una cara d'espantat que no em va recomfortar gens, i jo, que ja comenco a estar acostumat a aquest tipus de situacions. Al final, davant la meva sorpresa, el cambodia del barco va decir fer una amarratge d'emergencia en una mena de bar flotant. La veritat es que, tot i semblar un bar, no ho era, era un criadero de cocodrils. Va ser molt emocionant el fet d'estar espererant a que acabi la tormenta, tot veient als cocodrils que s'intentaven escapar afrofitant que les portes de les gabies cedien una mica degut a la tormenta. Tot es va acabar en uns 30 minuts i vam poder retornar a bon port gaudint d'un sol post-tempesta impressionant.

Encara amb el canguel.lo dins del cos, vam agafar un autobus, que ens portaria en un viatge de tota la nit fina al sud de Cambodia, a Shianoukville. Aquest, es un poblet molt maco que esta sent destruit pel turisme. Encara es pot respirar l'ambient local en alguns indrets de la platja. No obstant, ja es veu per la construccio de ressorts que acabara sent un lloc turistic mes.

De totes maneres, Shianoukville te un encant especial i tb val a dir que es la platja mes maca de Cambodia. Pero que m'han de dir a mi de platges maques si ja he estat a Tailandia, Bali, Australia, Centre America... Es un dels principals problemes de viatjar durant molt temps; poques coses et sorprenen, pero cada lloc te algo d'especial. De totes maneres, sempre es agradable notar, de nou, el tacte de la sorra i la brisa marina. Sense olbidar les meravelloses "hamaques" (gorntxadors) que tant agraden als locals Cambodians, i a mi, es clar.

Alla vam aprofitar per sortir de festa, visitar les platges i inclus vam llogar un barquet per anar a les illes properes. Haurieu d'haver vist les cares de les americanes quan un nuvol negre gegant se'ns acostava, jejeje. No va passar res de perillos i vam poder gaudir infinitament d'un dia assoleiat en les platges verges de les illes cambodianes.

Despres d'uns 4 dies de platja, les americanes i el seu gosset que les acompanyava a tot arreu (l'israelia), van fer via de nou cap a Tailandia. Em vaig trobar sol un altre cop, pero no us penseu que em vaig avorrir, ni molt menys. Vaig llogar una moto de enduro per visitar realment els voltants de Shianoukville i tambe vaig fer un parell d'immerssions en aigues Cambodianes (molt mes maco del que m'esperava, val a dir)

THAILAND: Koh Phangan & Koh Tao & Bangkok

Com ja vaig dir a l'anterior publicació: ja en som 9 al "Equip Chang". Un cop junts i, despres de l'experiencia del vaixell, ens vam dirigir cap a la Illa Koh Phangan (al mar de la Xina), on es celebra al famosa Full Moon Party.

Per cert, tenim sort de ser encara 9, pq en el vaixell de Phi Phi, el Chop casi es mata tirant-se a l'aigua, havent consumit previament 18 birres de llauna. Si ja ho diu el govern, si veus, no et tiris des d'alt d'un vaixell pirata, que potser et trenques la crisma. Per sort no va passar res. Aprofito el moment per saludar al Chop pq s'esta recuperant d'unes cremades de 2n grau, pero aixo ja es una altra historia.

Be, la full moon va ser una boigeria. Sobretot, tenint en compte que, com vam arribar un dia abans de la festa, vam assistir tambe a la pre-full moon party. Aquesta festa es basa en congregar entre 10.000 i 15.000 joves d'arreu del mon en una sola platja on, hi ha musica de tot tipus, hi fan espectacles de foc i venen "Buckets"(galledes de platja) plenes d'alcohol, a un preu mes que raonable.

Vam disfrutar com animals i, gracies al red bull local (pura dinamita), vam poder aguantar fins les 12:30 del mig dia seguent. Mes o menys quan s'acaba la festa.

Despres d'uns dies de festa frenetics, vam decidir anara cap a una altra illa propera: Koh Tao. Aquesta illa es coneguda, sobretot, per la practica del submarinisme, i alla, en vam fer tots, inclus el Marc i el Quique, que es van arrencar per primera vegada.

Com no, encara que anem a una illa tranquil.la, si hi ha una mica de festa i som tants, no ens en podem estar i anem a donar unes voltes en busca de femines.

Despres de fer alguns tours per la illa i visitar algunes cosetes de forma mes calmada, ens vam dirigir cap a la capital, Bangkok, per restar-hi els ultims dies de vacances. Bangkok es una ciutat caotica on sempre hi ha embotellament de cotxes i, com a totes les ciutats asiatiques, grans constrastos entre zones de comerc riques i zones tremendament pobres.

Alla hi vam fer moltes activitats, des de passejar pels temples del centre historic, com viatjar en "tuc tuc", veure Tai Boxing, massatges, comprar rellotges als xinos, visitar China town i, sobretot, anar de festa, com no. Vam anar als llocs mes exclusius de Bangkok. Clar que si, a tutti pleni: vertigo, cabbages and condoms, shiroco, spicy.... Bona festa hi ha a Bangkok. A destacar els magnifics bars que hi han muntat als atics dels gratacels com el Shiroco o el Vertigo (una pijadeta molt fina i agradable).

En fi, tots els amics ja han tornat i torno a afrontar els ultims mesos en sol.litud. Segur que encara m'esperen grans experiencies i moltes coses a veure.

PD: per als que heu vingut durant el viatge: Serry, Marc, Charly, Andres, Nepen, Oriol, Quique, Edu i Chop. A que no te res a verue el que es llegeix en el blog amb el que passa en realitat. Llegit pot semblar interessant, pero en persona es una experiencia increible. Suposo que estareu d'acord amb mi. Altre cop: moltíssimes gracies per haver vingut!!!! Com diria el nostre bon amic; capita Jack Sparrow (Dennis): It was claaaaassic...

THAILAND: Krabi - Railey - Ko Phi Phi

Ja estic a Tailandia. Aquest es un lloc on em feia especial il.lusio anar, segurament pq aqui em vindran a veure els amics de Barcelona. Vaig haver d'entrar al pais en avio per tal que em donguessin visat de 30 (si anava per terra te'n donen nomes 15), i em vaig dirigir a Krabi, al sud de Tailandia. Em vaig allotjar a Ao Nang, a la costa de Krabi, on en un parell de dies arribarien el Andres i el Charly.

Estic molt sorpres pq a Tailandia he conegut mes espanyols que a la resta del viatge. Suposo que es pq es Agost i el espanyols nomes es mouen en temporada de vacances. Aixi doncs, just dos dies abans que arribessin els amics, vaig coneixer unes espanyoles molt divertides que tenien un barco i em van invitar a fer toms per alla.

L'arribada del Charly i l'Andres em va fer una il.lusio tremenda, doncs no veia a cap amic de Barna des que el Serry va marxar desde Costa Rica. Van venir amb moltes ganes i vam passar un parell de dies inicials increibles. Vam anar a Railey (al costat de Ao Nang) a fer escalada. Railey es considerat el millor lloc del mon per fer escalada. Es un lloc precios i escales just a sobre de l'aigua. Quan arribes a dalt tens unes vistes impressionants i l'experiencia d'escalar ens va encantar a tots. Tot i no tenir cap experiencia previa, se'ns va donar prou be i vam arribar a fer algunes vies llargues i complicades. Mireu les fotos i veureu del que us parlo.

Una altra activitat interessant que vam fer en aquests primers dies va ser anar a disparar amb armes de veritat. Ja m'havien comentat que al sud-est asiatic es un lloc idoni per provar la sensacio de disparar una arma. No ens va defraudar gens. El Tailandes del local ens va mostrar tot una gama d'armes de tot tipus i nosaltres vam decidir provar la tipica 9mm, la potent 45mm i l'animalada de la ShotGun. Disparar armes es una sensacio molt extranya i curiosa. Va ser molt interessant provar-ho, pero espero no haver d'utilitzar-ne cap en el futur. Per cert, mireu com s'agrada l'Andres amb el postureo tipus James Bond, jeje.

Despres d'aquestes experiencies amb descarregues fortes d'adrenalina, vam quedar amb les espanyoles per tal d'anar al barco i pq ens portessin cap a les illes de Koh Phi Phi.

Va ser molt maco poder estar en un vaixell (rollo pirata), navegant per les magnifiques illes del Adman Sea. Vam fer una parada obligada a Maya Bay (la platja de la peli: La Playa). Vam poder disfrutar d'un paratge meravellos d'aigua blau turquesa i rodejat d'altes muntanyes.

Despres de gaudir d'un parell de dies a Koh Phi Phi van arribar la resta dels amics: Marc, Oriol, Martin, Quique, Edu i Chop. Ja erem un grup de nou persones liant-la a Tailandia. De veritat que em fa una il.lusio tremenda que hagin vingut tants amics a veurem. No nomes esta be pel fet que ens ho hem passat de conya per Tailandia sino tb pel fet que hagin fet l'esforc de creuar mig mon per fer coincidir les seves vacances amb la meva ruta.

Des que vam ser nou persones, el tema es va desmadrar bastant. A Phi Phi vam anar de festa ja el primer dia per celebrar que estavem tots alla, ens vam llevar a les 9 del mati i, amb cara d'adormirts i esperit resacos, vam tornar a anar al vaixell de les espanyoles per donar un tour per les illes.

Vam acabar els dies per la costa oest de Tailandia dormint a Railey per poder anar al dia seguent cap a Koh Phangan, on ens espera la Full Moon Party. Es molt curios el fet de trobar-me viatjant amb els meus amics. El tipus de viatge es totalment diferent. He passat de dormir en xavoles plenes d'escarbats a ser veins d'habitacio del nostre amic "Tutti Pleni". Realment esta sent un mes diferent dins del viatge. Unes vacances dins de les vacances que ja estava gaudint. Vaja, una experiencia genial dins d'un viatge meravellos. En breu escriure la segona part de Tailandia. No us la perdeu.